“El trasplantament alogènic es reserva a pacients joves"

ANA SUREDA Cap del Servei d’Hematologia de l’Institut Català d’Oncologia-Hospitalet a Barcelona
Temas relacionados:
Herramientas
Barcelona
|
h
|

La nova edició del curs “Avançaments en el Diagnòstic i Tractament de les Neoplàsies Limfoides: Abordatge Multidisciplinari i Enfocament Pràctic” , celebrada recentment a Barcelona, ha posat sobre la taula les principals novetats d'aquesta patologia.

P. Quines són les principals novetats que s'han destacat en aquesta tercera edició del curs?

R. Els aspectes més rellevants que s'han discutit en aquesta nova edició han estat: la nova classificació de l'Organització Mundial de la Salut per a l'estudi de les neoplàsies limfoides i el seu impacte en la pràctica diària, la creixent utilització de la tomografia per emissió de positrons en el diagnòstic, estudi d'extensió i control de la resposta en pacients amb limfomes, així com la creixent introducció dels anomenats nous fàrmacs dins de l'arsenal terapèutic d'aquestes patologies.

P. En quin grau d'implementació es troba l'abordatge multidisciplinari d'aquesta patologia?

R. En aquest curs hem tractat l'abordatge multidisciplinari dels limfomes com a model de treball que porta ja una sèrie d''anys funcionant en el nostre servei. Les unitats funcionals constitueixen un model organitzatiu clar dins de l'ICO i aquest model d'atenció ens diferencia clarament d'altres institucions. En aquest sentit, la implementació d'aquestes estratègies multidisciplinàries no és universal als hospitals espanyols. És per això que una part d'aquest curs està destinat a exposar des del punt de vista teòric i també pràctic aquesta forma de treball.

P. Quin és el paper del trasplantament de progenitors hematopoètics en els limfomes actualment?

R. El trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics és l'estratègia terapèutica estàndard per consolidar a un gran grup de pacients amb diferents histologies en segona o, eventualment, en primera remissió completa. No obstant això, la indicació de trasplantament autòleg pot veure's eventualment modificada per la inclusió de noves estratègies terapèutiques, efectives i amb un perfil de toxicitat diferent. El trasplantament alogènic, encara que amb un menor nivell d'evidència, sol reservar-se per a pacients joves, amb malaltia quimiosensible, però recaiguts després d'un trasplantament autòleg, i que disposen d'un donant histocompatible. Tot i que l'utilització de donants haploidèntics ha incrementat de manera significativa el potencial nombre de candidats a un trasplantament alogènic, una vegada més, la introducció dels nous fàrmacs pot modificar en un futur la utilització d'aquesta estratègia terapèutica.

P. En quin punt es troben els avanços en diagnòstic del Limfoma de Hodgkin? Podria indicar alguna novetat recent en el tractament?

R. El diagnòstic del limfoma de Hodgkin no s'ha modificat en els últims anys. En canvi, la valoració de la resposta i les opcions terapèutiques si que ho han fet. Actualment, la tomografia per emissió de positrons és una prova necessària per realitzar l'estudi d'extensió de la malaltia al diagnòstic i per valorar la resposta al tractament de primera línia. També s'ha demostrat la seva utilitat per valorar la resposta dels pacients abans de la realització d'un trasplantament autòleg. En aquest sentit, s'han desenvolupat ja estratègies adaptades a la resposta metabòlica del pacient dins dels tractaments de primera línia.

Twitter
Suplementos y Especiales