Bones perspectives per ampliar l’arsenal terapèutic en càncer de fetge

S’han celebrat les XV Jornades en Recerca Traslacional i Neoplàsies Digestives, de l’IGTP i l’ICO
Herramientas
Barcelona
|
h
|

Apropar els avanços més rellevants en el camp de la recerca bàsica al camp de la clínica és un dels principals objectius de les XV Jornades “Recerca traslacional i neoplàsies digestives”, organitzades conjuntament pel Germans Trias i Pujol Research Institute (IGTP) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

Una de les intervencions més rellevants ha estat la protagonitzada per Josep Maria Llovet, professor i investigador Icrea del Grup Barcelona Clínic Liver Cancer (BCLC) de l’Hospital Clínic de Barcelona, que ha fet una posada al dia de les teràpies dirigides en hepatocarcinoma. Durant molts anys, mentre que en altres tumors es produïen avanços terapèutics, els investigadors no encertaven a trobar noves teràpies en els tumors de fetge. Fins que, el 2008, es va publicar un article en The New England Journal of Medicine en el qual es comunicava que el fàrmac sorafenib (Nexavar, de Bayer) aconseguia una supervivència global de més de 10 mesos, pels 7,9 mesos del grup de placebo.

Una important novetat, com va destacar Josep Maria Llovet, “però, després d’aquest estudi, s’han realitzat 18 assajos clínics que han fracassat”. Fins que recentment s’ha comunicat que un assaig fase 3 mostra que lenvatinib (Lenvima, de Eisai) no és inferior a sorafenib en pacients amb carcinoma hepatocelular irressecable pel que fa a supervivència general. A l’espera dels resultats més detallats, que es presentaran al proper congrés de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), que se celebrarà entre el 2 i el 6 de juny, Llovet va assenyalar que els pacients que segur que es beneficiaran d’aquest fàrmac són “el 10-15 per cent que no toleren sorafenib”.

Una altra de les grans novetats que s’han produït en càncer de fetge són els bons resultats comunicats l’any passat amb regorafenib en segona línia. És la primera vegada que un fàrmac mostra eficàcia en els pacients que han progressat després de sorafenib en un estudi fase 3. “Augmenta tres mesos la supervivència, per la qual cosa ara s’està plantejant un tractament seqüencial, amb sorafenib en primera línia i regorafenib en aquells pacients que progressin”, va destacar Llovet.

Segons el parer d’aquest expert, els dos citats avanços són molt rellevants ja que “el de fetge era pràcticament l’únic tumor sòlid pel qual disposàvem d’un sol fàrmac”.

Però l’arsenal terapèutic podria augmentar en els propers anys. Llovet va destacar que s’ha realitzat un estudi fase 2 amb nivolumab (Opdivo, de Bristol-Myers Squibb) “amb 260 pacients i que ha aconseguit bons resultats. Ara ja s’ha tancat un fase 3 en el qual es compara aquest fàrmac amb sorafenib i s’està a l’espera de veure com funciona”.

En el tractament en primera línia, aquest expert va destacar que s’ha iniciat un “ambiciós” assaig clínic amb lenvatinib més pembrolizumab (Keytruda, de Merck), un anticòs monoclonal dirigit contra la proteïna de superfície PD-1 que ja està aprovat en el tractament de càncer de pulmó no microcític.

Altres reptes en càncer de fetge

Malgrat les bones notícies i perspectives en l’àmbit del càncer de fetge, Llovet va posar l’èmfasi en què hi ha importants reptes en els quals avançar. “Un dels més importants és el del tractament adjuvant després de la resecció o l’ablació”, va comentar. Gràcies als programes de cribratge es detecten tumors de fetge en fases més inicials que fa uns anys. Això permet que es puguin aplicar tractaments potencialment curatius com la resecció, el trasplantament o l’ablació per radiofreqüència. “En concret, gràcies a la rssecció i la radiofreqüència, els pacients aconsegueixen viure 5 anys més —va comentar Llovet—. Així que donen molt bons resultats. El problema és que, passat aquest temps, es produeix una recidiva en el 50-70 per cent dels casos, i no tenim cap tractament adjuvant per prevenir-la”. Precisament, sorafenib es va testar com a possible tractament adjuvant, a la vista dels seus bons resultats en primera línia en patologia avançada. “Vam fer un estudi amb 1.200 pacients però els resultats van ser molt desi·llusionants”, va afegir Llovet.

Dificultats en càncer de fetge

Llovet també va desgranar quines són les principals causes que expliquen que sigui tan complicat desenvolupar noves teràpies contra aquesta patologia. “Es tracta d’un tumor amb moltes etiologies, perquè pot estar provocat pel virus de l’hepatitis C, l’alcohol, la diabetis, l’obesitat...” Un altre factor molt rellevant és que cap de les sis principals mutacions genètiques en càncer de fetge és susceptible de rebre un tractament farmacològic.

A més, va emfatitzar Llovet, no cal oblidar que quan es parla de càncer de fetge també cal parlar de cirrosi. “Pràcticament el 90 per cent dels pacients presenten una cirrosi de base”, va agregar. En aquest sentit, s’han testat fàrmacs com sunitinib (Sutent, de Pfizer), que ja està aprovat en càncer de ronyó, i que també mostra un potent efecte antitumoral en càncer de fetge, però que, en canvi, deteriora la cirrosi.

RESISTÈNCIES

Un altre dels temes clau que s’han abordat durant les jornades ha estat el de la necessitat de revertir les resistències en els tractaments antitumorals. Com va assenyalar Oriol Casanovas, director del Programa Contra la Resistència Terapèutica del Càncer (ProCURE), de l’Institut Català d’Oncologia, “en els pacients amb metàstasi, en els quals la malaltia està disseminada, el problema de les resistències és més freqüent”.

Aquest expert va comentar que en els tumors neuroendocrins de pàncrees, la resistència als tractaments antiangiogènics és menys freqüent, però té característiques singulars. “Aquests tumors són indolents, de progressió lenta, i es produeix molta vascularització. El benefici dels antiangiogènics és bo, però es deté de forma sobtada, perquè apareixen resistències, i els tumors progressen. Estem treballant per entendre els mecanismes implicats i saber què fer en segona línia”, va assenyalar.

Quant a l’ús de la immunoteràpia per combatre les resistències en càncer, “pot ser molt positiva perquè toca mecanismes d’acció diferents. La perspectiva seria emprar-la com a teràpia combinada amb altres tractaments en primera línia per modular les resistències. Encara que, segurament, no les impedirà”.

Twitter
Suplementos y Especiales